Segon concert del cicle "I es fan dir crítics!"

“I es fan dir crítics!”. Un suïcidi musical

Contravenint el tòpic que diu que tots els qui escriuen sobre música són en realitat músics frustrats –o, per contra, duent-lo fins a les últimes conseqüències–, un grup de periodistes musicals compartiran escenari amb músics professionals. Sota el títol de “I es fan dir crítics”, Robadors 23 engega un cicle, el darrer dimarts de cada mes, en què acreditats crítics de tots els gèneres i publicacions encapçalaran una banda completada amb músics sovint objecte de la seva ploma. A l’altre cantó, un altre músic professional farà de crític i s’ocuparà de ressenyar l’esdeveniment. El món a l’inrevés per un dia en un cicle tant únic com suïcida.

Olga Abalos, Javier García, Arnau Sala, Agustí Fernández

Robadors 23 (C/ Robadors, 23)

Dimarts 31 de març. 20.45h.

Entrada lliure

Biografia d’Olga Ábalos

La culpa de tot la té la meva mare que em va apuntar al Conservatori de Música de Terrassa amb la intenció que la nena toqués el piano o el violí. Però a lanena se li va posar entre cella i cella que volia un saxo... i tossuda ella, el va tenir. I com no podia ser d'una altra manera sent de Terrassa, me'l va vendre el mateix Josep Maria Farràs.

Sincerament, encara no sé perquè vaig triar el saxo però resulta que des de llavors que està amb mi. L'he estimat i l'he odiat. Me l'han fet estimar i me l'han fet odiar. I ara me l'estimo, però hi ha alguns dies en què el tiraria per la finestra. Bé, després de 7 anys al conservatori vaig deixar la música amb la intenció de trobar el meu camí, perduda en l'adolescència i la postadolescència, renegant dels estudis clàssics i la memorització de les escales. Vaig descobrir el grunge, l'indie i la dècada dels 60, que em va flipar tant que encara em flipa. Vaig descobrir el soul, el r'n'b, La Velvet, els Stooges i una cosa anomenada jazz, paraula que curiosament ningú va pronunciar mai durant aquells 7 anys de conservatori, però em sonava perquè sent de Terrassa t'ha de sonar. Com també em sona un tal Tete.

El gener de 1998 comença la segona part. Mentre encaminava els meus passos en el món del periodisme i començava a guanyar-me la vida treballant per portals com 3xl.net i Ritmes.cat després d'uns quants anys intentant ser undergound fent fanzines, una nit de borratxera, no sé com, uns desconeguts amb serrell em van convèncer per a que toqués el saxo en un grup que acabaven de formar: Les Cactus. I vaig tocar amb ells durant uns cinc anys fent versions dels Them, Yardbirds, Remains, Geno Washington i altres hits de l'escena mod. Temps més tard vaig començar a col·laborar amb tot tipus de gent i grups, sempre com a artista convidada. Vaig formar part de La Orquesta de la Muerte del 2005 al 2007. Des de llavors que segueixo fent el que puc. Ara ho faig amb La Banda d'Improvisadors de Barcelona (BîB) i Giulia y Los Tellarini.

Vaig col·laborar durant gairebé 10 anys als portals 3xl.net i Ritmes.cat. També vaig publicar a les desaparegudes AB i a Mujer21. També he fet ràdio local durant uns anys. Actualment col·laboro de fa 4 anys amb la revista JAÇ, i ho faig i ho he fet puntualment amb Nativa, Metropolis Barcelona, Enderrock, Ruta66, GoMag, i Mondosonoro.

JAVIER GARCÍA, contrabaix. Va formar part de la banda de post-rock 12twelve, amb els qui va publicar 4 discos. També va tocar a La Orquesta de la Muerte ¡ actualment toca a La Banda d'Improvisadors de Barcelona.

ARNAU SALA, batería. Membre actiu de Les Aus, Bèstia Ferida i Homenatges, bandes que beuen del rock experimental, la no wave i el sorollisme. Toca habitualment amb Lydia Lunch i és un reconegut activista cultural.

AGUSTÍ FERNÁNDEZ, piano. Bé, ja saps.